dimecres, 6 de març de 2013

Llorenç Sales al Regne Unit


Hola de nou a els companys/es de l’ATE, sóc el Llorenç Sales Ferré, em presentaré per si algú de vosaltres es pregunta: “ i qui és este?”. Bé, jo sóc un noi de 24 anys provinent de la Galera ( Montsià ). La meva gran passió és l’atletisme, esport el qual practico casi cada dia de la meva vida, estic especialitzat en proves de mig fons ( 800 i 1500 ). Cap a l’any 2009 vaig tenir la gran sort de venir a entrenar amb un dels entrenadors de l’ATE, Rafa Flores ( aquest segur que tots el coneixeu!!!). Allí a part de progressar com atleta, vaig conèixer a un grup humà molt potent, amb el qual, encara a diu d’avui i tinc contacte i una excel·lent relació. A part d’això, una temporada vaig ser entrenador de la cantera de l’ATE, de la qual guardo un excel·lent record i ja aprofito per felicitar la feina de base que es fa en aquest club, tan de bo molt clubs en prenguin exemple!
Actualment, estic vivint a una petita localitat del Regne Unit, aquí, segueixo practicant l’atletisme amb un entrenador anglès tot combinant-ho amb una feina com a “barista”. Els motius que m’han portat abandonar el meu país bàsicament són: les poques o nul·les possibilitats de trobar una feina, la necessitat de dominar l’anglès i les ganes de descobrir un món diferent del qual conec.
A Anglaterra, estic competint amb el Club Stoke City, el meu entrenador és anglès i ell em va facilitat una família vinculada al club, la qual em fan pagar molt menys que si hagués de viure pagant-me jo l’alquiler d’un pis ( la vida està molt cara aquí...!!!).  Vaig tenir la sort de contactar amb aquesta bona gent, la qual, m’han facilitat molt les coses des de la meva arribada el passat octubre.
La meva vida va canviar bastant, el clima és diferent ( plou sovint i fa moltíssim fred), el temps de les menjades és diferent ( a les 19h tothom està sopat) i sempre és dificil fer-te un lloc quan ets un nou vingut. Ja no parlem el que suposa està lluny de la  gent estimada.

Foto 1.Passat gener al acabar un entrenament.

Aquí com ja he dit tinc el meu entrenador i tinc un grup d’entrenament, som uns 10 atletes aproximadament. Des del primer dia em van acollir com un més de l’equip i entre tots ens ajudem a fer més suportables els durs entrenaments. Durant els mesos de novembre i desembre, vaig disputar curses del circuit de cross. Aquí el cross és una religió, els circuit son més durs pel fang que s’acumula. La participació d’un simple cross regional, hi pot haver-hi el doble de participació que al cross de Vila-Seca, per a que vos feu una idea.

Foto2. Memebres de l’equip Stoke City

Foto 3. Vos feu la idea que és corre un cross a U.K?

Desprès d’aquestes experiències amb el cross, va venir la temporada de pista coberta. La primera competició en pista coberta va ser a la ciutat de Sheffield. Allí hi anava en bastants dubtes sobre les meves oportunitats, però amb molta il·lusió. Vaig acabar la carrera guanyant i fent una millor marca sobre 1500 en P.C de 3’47’’60. Per mi això va ser un regal i em va encoratjar a seguir amb la meva aventura. Un més desprès a la ciutat de Birmingham, sobre la prova de 1500 altre cop, aconseguia rebaixar la meva millor marca a 3’45’’29 ( guanyant la carrera contra contrastats atletes anglesos), això suposava una millor marca meva de sempre i em col·locava 5è al ranking espanyol. Vos podeu imaginar la satisfacció que podia tenir desprès d’aconseguir aquest bon resultat. Ja per acabar d’adornar-ho al passat campionat d’Espanya ( 19-20 de febrer) vaig aconseguir el meu millor resultat en el campionat nacional, entrant a la prova dels 1500 el 5è.
Aquí vos deixo l’enllaç de la meva carrera a Birmingham: http://www.athleticos.org/video/690274-SM-1500m
Bé, ja per acabar ( no és qüestió d’avorrir massa al personal), dir que a mode de resum això és el que ha donat de si la meva estància a U.K aquest hivern. Aquí m’hi estaré fins acabar la temporada a finals d’estiu ( ja estic entrenant-me per això ), desprès no tinc clar quins seran els meus següents passos, ho he de madurar encara. Només vull dir-vos que des de la distància vaig seguint-vos, em fico molt content de veure a joves atletes ebrencs aconseguint èxits, vull animar-vos a continuar fent-ho tan bé com fins ara, disfru-teu tot el que pugueu d’aquest meravellós esport i per part meva només dir-vos que per al que necessiteu podeu contar amb mi, FINS SEMPRE AMICS I AMIGUES DE L’ATE! 

2 comentaris:

  1. Bona tarda Llorenç, una veritable pena que siguis fora de Catalunya, tot i així, siguis on siguis un plaer haver corregut amb tu a La Galera i a la Milla de Tortosa. Ànims, molts d'ànims i no deixeis de fer cada dia allò que t'agrada i alhora fas tant bé: correr

    Una cursa excel·lent

    Josep Ramon (Tàrrega)

    ResponElimina
  2. Molt bé Llorenç, quin crac, com es nota que és de per aquí!

    ResponElimina